Profecia

El clar moment.
Irrenunciable profecia
que lluny, incandescent,
serena, immutable,
m'augura el meu present
i em fa, impresentable,
manyoc de carn roent.

Ponent

Pujo l'escala fosca.
Llençols flairosos de llessamí
i els finestrons ajustats.

L'horitzó es beu el ponent,
fresqueja.

Digues, per què no?

Porta'm el brou espès de la memòria
i deixa que et vegi a contrallum.

Quan caigui el teló
et vull presonera eterna de la boira.

Amiga

Amiga de l'amor
milers d'amants et fiten
nua i superba,
al cim del goig.

Que els déus et donin la pau.

Dansa

Lentes intermitències de goig i ombra.
La nit.
Solemne i ritual
t'afegeixes a la dansa
i el contrallum de la dalla
t'emmiralla i s'atansa
amb contrapunt infernal.

Fosca

Encenalls de vida.
Les finestres closes
i cap endins
hostes de fang.

Silenci.

Només l'alerta del somni
i el deambul·lar per les clavegueres.

Milers de rats amb rostre humà
rosegant la tenebra.

Rèiem.

Foll

Amoixa'm
que lleu llisco
i m'arbro
a l'erm reclòs de la pastura teva.

Sóc salze o fonoll?
Foll.
Inhòspit i cruel
barrejo -sutze-
el desig i l'angoixa.

Fracassa'm, que vull ser capità,
i emmirallat en l'aire cru
t'esguardo nua:
joia del cos,
corba suau i tendra
que enllepoleix l'onatge.

Frisosa enveja d'acollir-te
i ser amb la teva pell
motlle infinit,
glavi vençut,
que fa de l'insòlit recer
joia novella.

Presagi

Mil·limètric encís de la cambra que endreces.
(I jo et sé nua
al bell mig del volcà.)
N'hec el presagi cert
de la mort que ens espera:
transparents i condignes
-inútil l'últim prec
diluït en la fosca-
serem a l'hora justa
el balb tremir
d'unes mans sense rostre.

Hoste cruel

No m'he de fer.
Em sóc i em sé
hoste cruel.
A la lleixa plora un pot de mel.
Pren amb mi aquesta darrera copa
i deixa després que s'esmicoli.
He d'aprendre a mirar-te cap endins.
Pren amb mi aquesta darrera copa
i deixa després que el vidre s'esmicoli.
Cada engruna una besada.
Demà seré per a tu un àngel mort.
No en saps el sexe.
Lent rosari de marbres...
a l'entrecuix una fiblada.
Petita mà, lenta besada,
esglai de cap al tard,
ja l'hem matada.

Retorn

Assedegat retorn
a l'alba crua.
Nua,
altiva a la proa,
barca sens rastre,
horitzó.

I a recer
de la més alta vela
imploro
el mort,
impossible retorn.

La cambra

La cambra reté,
minúscules,
les petges del nostre amor.
Si hi entraves no parlis.
Deixa que el temps endreci,
arringleri, marqui o triï.

I si no som més que un miratge
que Amor ens servi en el desert.

Absència

Suau i exacta,
precisa en el teu lloc,
retens el secret miratge de la vida.

Sigues encara un instant
i deixa que una a una,
lentament,
desprengui del meu silenci
les estelles sagnants de la teva absència.

Lentitud

Hi ha encara la lentitud del sol
i un regust dels teus ulls en el silenci.
Hi ha, encara, la vida.

Entre el desig i l'enyor

Lenta agonia dels vers.

Les hores s'allargassen
flonges
entre el desig i l'enyor.

QUARTET

I

Taula de marbre
i jo passant
(s'engrunen retrets,
un calfred).

En girar-me, descobria
que no era sinó un miratge,
vastos oceans.

II

Generós, tornes amb escreix
la falsa mesura de l'amistat.
Ningú no val un mot
i tu els dónes el cor manuscrit.

Un a un vas buidant
els pous tèrbols de la memòria
i cada poal es vessa en dolls de gel ardent.

"No s'ho val", penses.
I és així.
Prou saps que és així,
però tant se val.

La corda del temps, tensa,
vibra amb dolcíssim so.

III

Vell caçador,
retornes d'una nit sense nom,
rica de somnis,
i la ratlla de l'horitzó
et retorna el salut.

Surt a caçar.

Quan la lleona, cansada,
se't giri de flanc,
clou els ulls i tensa l'arc.

IV

Endreça-ho tot.
Cal que arringleris els somnis
perquè els llavis et somriguin.

Si no, moriries
covard
sota un cel orfe d'estels.