QUARTET

I

Taula de marbre
i jo passant
(s'engrunen retrets,
un calfred).

En girar-me, descobria
que no era sinó un miratge,
vastos oceans.

II

Generós, tornes amb escreix
la falsa mesura de l'amistat.
Ningú no val un mot
i tu els dónes el cor manuscrit.

Un a un vas buidant
els pous tèrbols de la memòria
i cada poal es vessa en dolls de gel ardent.

"No s'ho val", penses.
I és així.
Prou saps que és així,
però tant se val.

La corda del temps, tensa,
vibra amb dolcíssim so.

III

Vell caçador,
retornes d'una nit sense nom,
rica de somnis,
i la ratlla de l'horitzó
et retorna el salut.

Surt a caçar.

Quan la lleona, cansada,
se't giri de flanc,
clou els ulls i tensa l'arc.

IV

Endreça-ho tot.
Cal que arringleris els somnis
perquè els llavis et somriguin.

Si no, moriries
covard
sota un cel orfe d'estels.