Amoixa'm
que lleu llisco
i m'arbro
a l'erm reclòs de la pastura teva.
Sóc salze o fonoll?
Foll.
Inhòspit i cruel
barrejo -sutze-
el desig i l'angoixa.
Fracassa'm, que vull ser capità,
i emmirallat en l'aire cru
t'esguardo nua:
joia del cos,
corba suau i tendra
que enllepoleix l'onatge.
Frisosa enveja d'acollir-te
i ser amb la teva pell
motlle infinit,
glavi vençut,
que fa de l'insòlit recer
joia novella.
dimarts, de setembre 11, 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)