Pujo l'escala fosca.
Llençols flairosos de llessamí
i els finestrons ajustats.
L'horitzó es beu el ponent,
fresqueja.
Digues, per què no?
Porta'm el brou espès de la memòria
i deixa que et vegi a contrallum.
Quan caigui el teló
et vull presonera eterna de la boira.
divendres, d’octubre 12, 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
