divendres, d’octubre 12, 2007

Ponent

Pujo l'escala fosca.
Llençols flairosos de llessamí
i els finestrons ajustats.

L'horitzó es beu el ponent,
fresqueja.

Digues, per què no?

Porta'm el brou espès de la memòria
i deixa que et vegi a contrallum.

Quan caigui el teló
et vull presonera eterna de la boira.